Des de la Regidoria de Joventut s’ha obert un procés de participació ciutadana dels joves del municipi a través de la creació d’un Consell de Joves i d’una bústia de propostes i suggeriments.
Amb l’objectiu d’implicar als joves en la pressa de decissions dels temes que els afecten a nivell local, s’ha obert un procés de participació ciutadana a través de la creació d’un Consell de Joves i de la col·locació d’una bustia on dipositar les propostes i suggeriments.
La Creu Roja Local, la Colla de diables, l’associació juvenil de Montgat, el grup de rol asak, i joves a titol particular estan treballant des de finals de l’any 2007 en la creació del Consell de Joves de Montgat.
Paral·lelament, s’ha instal·lat una bustia al PIJ l’Onada Montgat a on els joves que vulguin participar de manera activa amb noves propostes i idees ho puguin fer. El servei està obert els dilluns, dimecres i dijous de 16 a 20 h i els dijous de 16 a 20 h.
Si esteu interessats en participar de manera activa amb el Consell de Joves també us podeu posar en contacte amb la informadora juvenil , Merche Rosales, al propi PIJ o a través d’email a pij.montgat@diba.cat o al tel. 934691685.
Biblioteca
PIJ l’Onada de Montgat
Benvolguts/des senyors/es:
Ens dirigim a vostès per fer notar una greu problemàtica en la que ens trobem molts veïns del poble de Montgat. Els fets comencen quan el passat 29 de setembre de 2007 es va fer un sorteig de vivenda protegida per part de l’IMPSOL.
Com és lògic, la vivenda protegida té una finalitat però després de tot el què ha passat, ens hem replantejat si som nosaltres que la teníem malentesa ja que aquesta finalitat entenem que hauria de ser l’accés a l’habitatge per a tota aquella gent a qui no li és tan senzill d’accedir a un habitatge lliure per motius de rendes (siguin joves, mileuristes, etc).
El fet és que per poder accedir a aquest habitatge es demanava:
1. No tenir propietats.
2. Tenir uns ingressos no inferiors a 12000 euros/anuals (és a dir, un mileurista) i que no superi 4’5 vegades l’IPREM, és a dir, estaríem parlant que en 14 pagues, no es podria superar uns ingressos superiors a uns 31500 euros, és a dir, una nòmina mensual de 2625 euros.
3. Residir al municipi i estar empadronat des de l’1 de gener de 2001 o haver-hi residit durant 12 anys ininterromputs.
4. Compromís d’utilitzar la vivenda com a habitual i permanent.
Volem remarcar que el fet on ens trobem en conflicte és amb els requisits econòmics que a posteriori, a l’hora de fer tractes amb “Caixa Sabadell”, se’ns han demanat. Quan vàrem llegir les bases del concurs que es poden consultar i contrastar la obvietat del cas, vàrem decidir de presentar-nos tot entenent que si entràvem dins uns requisits econòmics era perquè aquesta llei posteriorment ens garantiria el pagament de la nostra vivenda.
Però no ens deixem enganyar, només ha estat una promoció de cara a la galeria, un voler quedar bé ja que un cop sortejats i atribuïts han arribat les sorpreses. La llei ens demana unes condicions econòmiques i per això, ens van fer presentar fins a tres vegades papers acreditatius de les nostres rendes. Entenem doncs que si un cop presentades les rendes no es garanteix el pagament d’aquest habitatge, no ens haurien deixat participar però, la realitat ha estat que un cop assignats els pisos i ens hem entrevistat amb la persona responsable de “Caixa Sabadell”, ens hem trobat amb unes condicions de pagament inassumibles per molts de nosaltres.
Les condicions de pagament de les quals estem parlant és fer front a un primer pagament del 20% de la vivenda. Sumant impostos i tot plegat estem parlant d’un pagament de 37.568’80 als quals s’hi ha d’afegir 13.000 euros per l’entrega de claus, comissions, despeses d’escriptures i d’hipoteques ja que és en aquest moment quan s’ha d’hipotecar el 80% restant del valor final (140.442’97euors) Per tant estem parlant de liquidar 50.568’80 euros en un termini d’un any, fet que és insostenible ja que com abans dèiem, la quantitat màxima d’ingressos per accedir a aquestes vivendes eren uns 31.500 euros anuals.
Bé, es pot demanar un préstec per a fer front a aquest pagament i és aquí on hi ha gran problemàtica. Coneixíem les condicions de pagament ja que venen estipulades per llei, però si aquesta llei va destinada a la gent que realment ho necessita, donem per obvi que les fórmules de pagament per part de l’entitat bancària a qui se li concedeix la gestió de les hipoteques, ha d’anar d’acord amb els requisits que la llei d’habitatge protegit demana. A efectes pràctics, suposem que demanem un préstec a deu anys, ens quedaria una quota de pagament mensual d’uns 470 euros. Cal dir que suposem un préstec a deu anys ja que és el que ens ha ofert “Caixa Sabadell”, quan en els papers oficials en relació a ajuts a l’adquisició d’habitatges protegits de règim general (2007) hi consta que aquests préstecs complementaris per al finançament de l’entrada seran a una amortització entre 10 i 20 anys. També cal dir que en els papers oficials consta que l’interès serà de l’Euribor més l’1’25% vigent en la data de formalització i “Caixa Sabadell” ens ofereix un interès al 9%, que no coincideix amb la suma Euribor més 1’25%.
Per a que ens concedeixen una hipoteca, “Caixa Sabadell” ens diu que no podem superar un endeutament del 40% dels ingressos, però clar, tenim un préstec per pagar que no és direccional amb la llei, que hem demanat per a fer front a l’entrada, a no ser que tinguem 50.000 euros a priori a la butxaca, però recordem que això són vivendes per a gent de classe mitjana i per tant aquest supòsit de tenir estalviats 50.000 euros l’hauríem d’eliminar, seria una utopia si fos veritat.
La hipoteca del 80% de la vivenda suposaria un termini fix a 30 anys de 768 euros mensuals, si a això li sumem el préstec que hem demanat estem parlant d’un endeutament de 1238 euros que, si ha de suposar el 40% d’endeutament perquè ens concedeixin tot el que necessitem, estem parlant d’algú amb uns ingressos de 3090 euros mensuals i si tinguéssim aquests sous, potser no hauríem esperat a una promoció pública per accedir a un habitatge i no estaríem reivindicant el que creiem que com a ciutadans, són els nostres drets. Per altra banda, els càlculs parlen per si sols, això suposaria tenir uns ingressos 5’3 vegades superiors a l’IPREM i per tant aquesta gent, ja no ha pogut accedir al sorteig que recordem que era per a persones amb un ingrés màxim anual del 4’5 vegades superior a l’IPREM.
“Caixa Sabadell” ens tanca les portes ja que posa unes condicions per a formalitzar la hipoteca que són les mateixes que en el mercat lliure en demanar no superar el 40% d’endeutament i si és així, ens demana dos avaladors, amb nòmina i propietats sense càrrecs. Entenem que són unes condicions que no estan d’acord amb el que per llei se’ns ha promès. També aquesta entitat financera ens obliga a tenir una assegurança d’amortització quan per llei no se’ns pot obligar a tenir-la.
Hem presentat totes les documentacions necessàries referents a les nostres rendes, sabien les nostres capacitats econòmiques abans d’entrar en el sorteig i després vam haver de corroborar-ho de nou, per què ara tot són entrebancs econòmics quan ja se sabia quines eren les limitacions de tota la gent que accedia a aquests habitatges?
En conclusió a tot això, queda clar que per accedir a una vivenda protegida públicament, s’han de tenir uns ingressos inferiors al 4’5 vegades L’IPREM i per pagar-lo, segons les condicions que ens ofereixen, uns ingressos mínims que són superiors al 5’3 vegades l’IPREM, per tant ens preguntem:
-Qui es quedarà realment aquestes vivendes si queda clar que la gent que entra dins els requisits no la pot pagar?
-A qui va realment adreçada aquesta promoció pública?
-Si estem dins els requisits econòmics que es demanen per a poder accedir, per què no hi ha fórmules de pagament d’acord amb la direccionalitat del projecte?
Ens sentim desemparats i enganyats, tenim una llei que ens avala, que ens ha concedit una vivenda i que realment la volem pagar i gaudir però, les fórmules de finançament no estan gens d’acord amb el que se’ns ha garantit per llei.
Els veïns de Montgat afectats per aquesta situació exigim explicacions per part de qui correspongui, però no volem perdre la nostra vivenda.
Exigim també per part de qui correspongui una mobilització a favor nostre per a canviar les condicions de pagament, siguin quines siguin però ajustades a les rendes exigides com a requisit per llei i que donen dret a l’adquisició d’un habitatge protegit, mesures tals com demanar una subrogació del 10% amb la hipoteca, que el tant per cent d’interès que apliquin en el préstec d’ajut a l’adquisició sigui el que està estipulat per llei i no un 9%, que no ens exigeixin uns avaladors en cas de superar el 40% d’endeutament, entenent que la garantia que té “Caixa Sabadell” ja és el propi pis.
Exigim a part d’aquestes mesures TOTES les que faci falta perquè TOTES les persones a qui se’ls ha assignat una vivenda protegida, des de les que tenen una renda a partir de 12.000 euros/anuals fins a les qui la tenen un 4’5 vegades l’IPREM pugui fer front als pagaments dels habitatges, eliminant totes les mesures que bloquegen el pagament d’aquesta vivenda sense estar contemplades en el pla d’habitatge al qual estem acollits.
Aprofitem també per dir-los que el proper dijous 28 de febrer de 2008 els veïns afectats i amb el suport de la gent del poble, assistirem al ple municipal a les 19:30 a l’ajuntament de Montgat i demanem torn de paraula per a exposar les nostres preocupacions i esperem a la vegada obtenir resposta satisfactòria per part del consistori.
Att:
Veïns de Montgat afectats per les fórmules de pagament de la vivenda protegida.